åmonne 2 [f.n.] dinêye a on pôve. Fé l' åmonne; diner l' åmonne; dimander l' åmonne. F. charité aumône. >> esse (viker) so l' åmonne des pôves : viker des dnêyes del sôcieté. F. être inscrit au bureau de bienfaisance, être a l' assistance publique. >> Il a l' air di m' fé l' åmonne di s' bondjoû: il shonne ki ça lyi costêye åk di m' dire bondjoû. | åmonnî [o.n.] curé ås sôdårds. F. aumonier. Omonimeye : * [[Motî:åmonne 1|åmonne]] (frut)