årtea [o.n.]
1. [[Motî:doet|doet]] do [[Motî:pî|pî]]. Vos årteas sont, bén seur, å dbout d' vos pîs (tchansons des verités, F. Loriaux). Ses årteas, avou do rodje a ongues dissu, atirént les ouys des omes cwand k' i brotchént foû do cur di ses sandaletes (J. Schoovaerts). rl a: [[Motî:doye|doye]], [[Motî:dognon|dognon]]. F. orteil.
>> djouwer avou ses årteas po fé rire ses pîs: dijhêye a èn efant ki tchipote a ses årteas.
>> gros årtea: Dj' aveu risticlé m' gros årtea; c' est ene sacwè ki fwait må (R. Mathieu).
>> Å galop, galopea, li [[Motî:diale 1|diale°]] vs årè pa vos dijh årteas.
2. [[Motî:årtea d' pretcheu|årtea d' pretcheu]].
3. sûti efant (et motoit arnåjhe). rl a: [[Motî:galopea|galopea]].
Disfondowes: ortia, ôrtia, artia, artcha, ortcha, ôrtcha, ortè.
Etimolodjeye: latén articulus (djonteure).