{{Wiccionaire-motî|åvé}}
åvé [f.n.]
1. Åvé (Maria) (rilidjon catolike) priyire a l' Aviedje. F. avé, je vous salue Marie.
>> åmen po les beguenes, åvé po les curés, påter po les vicaires: rima d' efants.
2. sounaedje des clotches a nonne, la k' les djins priyént tot recitant des priyires a l' Aviedje. On soune l' åvé u les åvés. rl a: [[Motî:andjlusse|andjlusse]]. F. angélus.
3. pitit moumint (li tins di dire èn Åvé Maria). So ene åvé, elle resteut a costé d' mi. Ratindoz co ci ene åvé. Dji n' a nén l' tins, dji n' dimanrè k' ene åvé. rl a: [[Motî:houbonde|houbonde]]. F. instant, seconde.
4. hapêye (long moumint) Nos trovéns dispu ene åvé ses scrijhaedjes dins l' Moxhon d' Ônea (E. Taquet).
Disfondowes: âvé, anvé, auvé, avé.
Etimolodjeye: calcaedje do latén d' eglijhe Ave Maria (minme sinse).