Bailou, so plaece Bååle [n.pl.] ancyin ptit ban del Walonreye, e ripuwaryin, Bååle, en almand Bälen, e F. Baelen, divnou intité avou novea limero del posse 4837; limero diyalectolodjike: [Ve 52]; vî limero del posse: 4832. >> ban d' Bailou: Bailou avou Maemek. >> Hamteas d' Bailou: Bokhô (en almand Bocho), Les Hetches (en almand: Heggen); Hôthém (en almand Honthem), Mazarinne (en almand Mazarinnen), Moxhné (en almand Meuschenen), Nêrete (en almand Nêrete) Ôvrote (en alamand: Overöt). Istwere: e 1565, bråmint des dmorants d' Maemek avént stî rbatijhî (protestants), mins i dvént s' catchî po shuve les pretchaedjes clandestins dins les Fagnes. Après, come on-z a ctchessî waeraxhmint les protestants, les Maemurlins ont-st ebagué eviè l' Palatinat. Les djins k' ont dmoré ont dmoré araedjeymint catolikes. E 1814, a pierdou li hamtea di Gemereht, raloyî al Prûsse avou Kettenis. Foirt moudri ås gueres di 1914 eyet di 1940 (prumî viyaedje bedje). Gn ourit 17 måjhons broûlêyes e moes d' awousse 1914, et 17 civils fuziyîs. E 1940, Hitler oblidja les djonneas a-z aler sôdårds dins l' årmêye almande. Industreyes: industreye del linne, fabrikes di draps, tchafors da Cockerill; menes di fier åzès Hetches (1890). Disfondowes: Bêlou, Bêloû. Vîs scrijhas: Bailus (1148). Etimolodjeye: erî-rfwait latén "bajulavus" (bayou); rl a: [[Motî:Baileu|Baileu]].

---- Pus di racsegnes sol pårteye eciclopedeye: [[Bailou]]