acoujhner [v.c.] aprester (èn amagnî). Mi mame acoujhnéve totes les salådes ås kertons a s' raletchî les doets (L. J. Alexis). Disfondowes: acûh'ner. Etimolodjeye: viebe fwait sol "coujhner", avou ene betchete a- 5 (fé fé l' fijhaedje).