adroet,
adroete [addj. todi padvant & o.f.n.]
1. ki sait bén bouter d' ses mwins. F. adroit.
2. ki va bén. Li vî tchén s' aporçuva ki si oda, nawaire si adroet, si såvéve e vint ([[H.T. Maron]]). F. efficace.
Etimolodjeye : bodje [[Motî:droet|droet]], [[betchete a-]].
| a l' adroet di [divancetire] ki rwaite, djusse divant. On dit eto : [[Motî:droet|å droet di]]. Dj' aresta l' oto a l' adroet do pont. ([[Robert Mathieu]]). F. en face de.
Droet parint :
* [[Motî:må-adroet|må-adroet]]