apinser ([[Codjowaedje waitî|codjowaedje]]) s' apinser [v.pr.] [[Motî:pinser|pinser]] (tot d' on côp, al fén des féns d' on [[Motî:tuzaedje|tuzaedje]]). Li pus grand d' ses plaijhis est d' s' apinser k' les djins dvèt dire « K' elle est gåye ! » ([[N. Defrecheux]]). Tot schoûtant cåzer Batisse, Esmayel s’ aveut apinsé ene sacwè ([[L. Mahin]]). dins l’ roman [[Vera (roman)|Vera]]. F. "se mettre en tête, en conclure".. | apinse [f.n.] [[Motî:idêye|idêye]], [[Motî:tuza|tuza]]. C’ est s' soçon, li mwaisse di scole, ki lyi a dné l' apinse do ptit carnet ([[L. Somme]]). Mins la k’ i m’ vént ene apinse : pocwè k’ on n’ freut nén ene escursion avår la ? ([[L. Mahin]]). dins l’ roman [[Vera (roman)|Vera]]. F. "idée, pensée". >> apinse a: [[Motî:sorlon|sorlon]]. On dit eto : [[Motî:sapinse|sapinse a]]. F. "selon, d'après".. == Tcherpetaedje == viebe « [[Motî:pinser|pinser]] », [[betchete a- po fé fé l’ accion]] == Mots d’ aplacaedje == * [[Motî:sapinse|sapinse a]] * [[Motî:rapinser|rapinser]] == Sourdants et pî-notes ==