bidinne [f.n.] 1. rond cayô k' i gn a dins les aiwes, sol boird di mer. Il estént ashids so les bidinnes, sol boird di l' astantchêye di Piridovoy. Låvå, sol lune, gn a sacwantès bidinnes, çou ki vôreut dire k' i gn a yeu ene aiwe dinltins ([[L. Mahin]]). F. galet. >> djouwer avou les bidinnes: les [[Motî:hiner|hiner]] e l’ air, deus u troes a côp, et les ratraper. Ces gamenes la djouwént toltins avou des bidinnes ([[J. Goffinet]]). F. jongler. 2. [[Motî:nuk|nuk]] dins ene pire di taeye, ki l’ espaitche di s’ finde. Li schayton a yeu des mizeres a finde si pire pask' i gn aveut ene bidinne didins ([[Y. Gourdin]]). F. noeud. 3. [[Motî:bodene|bodene]] (gros vinte). I s’ ont rimpli leu bidinne. F. bedaine. Etimolodjeye : bodje [[etimolodjeye gayele|gayel]] "bod-" (vinte), [[cawete -inne]], minme mot ki [[Motî:bodene|bodene]]. [[Categoreye:Motî]]