{{Wiccionaire-motî|catchî}} catchî ([[Codjowaedje waitî|codjowaedje]]) '''I.''' [v.c.] '''1.''' [[Motî:muchî|muchî]]. I catchive des djwifs et des rezistants, mins ls Almands l' ont raprins et i l' ont vnou arester ([[N. Goffart]]). Gn a todi on ptit brujhi catchî dizo les froedès cindes ([[P.H. Thomsin]]). F. cacher, camoufler. '''2.''' èn nén mostrer. Li govierneu Bolland n' a nén catchî s' contintmint so l' ovraedje ki nos fjhans tertos po ki l' walon n' åye nén co s' plaece pol Laid Wåtî ([[P. Habets]]). span lang=fr>F. cacher, dissimuler, masquer. '''II.''' si catchî [v.pr.] '''1.''' si [[Motî:muchyî|muchyî]]. Ça fwait ki, dvant d' ariver al copete, dji leye la l' pî-sinte po m' aler catchî dins les bouxhons k' i gn aveut, et did la, griper les dierins metes al schapete, e rotant so mes mwins et mes pîs ([[J.F. Brackman]]). Èm tchén n' a rén trovè d' mia ki di s'' vini catchî padrî m' dos ([[J. Goffart]]). F. se cacher. '''2.''' viker sins s' mostrer å grand djou, pask' on-z est rcwerou del police, des innmis. I s' a catchî tote li guere. F. se planquer, vivre dans la clandestinité. | catchî, catcheye [o.f.n.] onk (ene) k' est muchî ene sadju. >> djeu do catchî: djeu la k' on djouweu s' va muchyî ene sadju, et les ôtes cweri après. Evoye les voyès gregnes, les bårs et les cous d' for wice ki nos djouwéns å catchî al viesprêye ([[J. Houziaux]]) On dit eto : al clignete. F. cache-cache. | catche 1 [f.n.] plaece la k' on-z a muchyî ene sacwè, ene sakî. F. cache, planke. | catchete '''I.''' [f.n.] pitite catche. On dit eto: [[Motî:muchete|muchete]]. F. cachette. >> e catchete: sins k’ on l’ voeye. I moud e catchete et i rvind del farene pol fi di s' pere. Li damjhulete si mareye e catchete ouy al nute ([[A. Maquet]]). F. en cachette, incognito. '''II.''' [addj., purade padvant] po ene djin : ki n' cåze nén k’ on cåze di leye, k’ on sepe çou k’ ele fwait. L' Ardwine do roman, ele riprezinte l' Årdene et les femes d' Årdene, ki sont fideles et catchetes, mins ossu mo sinsuweles et tchôdès robetes cwand ele s' î metèt ([[L. Mahin]]). F. discret, secret, mystérieux. | catchetmint [adv.] tot s' catchant. Mi cour, c' est come ene låsse di soye La k' dji retroclêye, catchetmint, Des poussires di bouneur et djoye Des spiyons d' båjhaedjes et d' siermints ([[E. Wiket]]). On dit eto: [[Motî:covietmint|covietmint]]. F. en cachette, secrètement, furtivement, discrètement. | catchetiveuzmint [adv.] foirt catchetmint. On côp k' ele serè marieye, gn årè pus s' pa po tni l' ouy sor leye ; ça fwait k' adon, ele ni s' rasténrè pus waire ; mins todi fé ses mariminces catchetiveuzmint, ça ! ([[L. Mahin]]). F. mystérieusement, subrepticement, clandestinement, incognito. Parintêye : * [[Motî:discatchî|discatchî]] * [[Motî:ricatchî|ricatchî]] Mots d' aplacaedje * [[Motî:catche-poûssire|catche-poûssire]] Omonimeye : * [[Motî:catche 2|catche 2]] (tchitche, souwêye peme, måssîsté des ouys), [[Motî:catchiveus|catchiveus]] Pwaires minimom : * [[Motî:cachî|cachî]], [[Motî:cache|cache]]