clicoter [v.s.c.] fé des ptits bruts. | clicote 2 [f.n.] feme ki n' si tchoke måy di berdeler. | clicotea [o.n.] (sovint eployî å plurial) pititès sacwès ki fwaiynut do brut cwand on les maxhe eshonne. Ranxhî dins l' ridant å mitan des clicoteas ki s' î amoncelnut et n' î trover k' des vîs tchinisses. Omonimeye: * [[Motî:clicote 1|clicote]] (f.n.; vî mousmint)