coixhî ([[Codjowaedje waitî|codjowaedje]]) I. [v.c.] 1. côper avou on taeyant. K' &avoz yeu ? Vs estoz coixhî ([[Motî d' Cerfontinne]]). On dit eto: [[Motî:kernaxhî|kernaxhî]], [[Motî:crener|crener]], [[Motî:taeyî|taeyî]], [[Motî:etaeyî|etaeyî]]. F. couper, taillader, sectionner, trancher, encocher, écorcher, lacérer. >> on merci n' a djamåy coixhî l' boke da nolu: dijhêye po onk ki n' dit nén voltî merci. Loukîz a : [[Motî:rimerciyeu|rimerciyeu]]. 2. côper [[Motî:nete|nete]]. Èn åbe k' a stî coixhî e deus d' on côp d' tonire ([[Motî d' Vervî]]). On dit eto: [[Motî:siketer|siketer]]. F. briser, fracasser, fracturer. 3. diner on laid côp. I m' a coixhî å fotbale. On dit eto: [[Motî:moudriyî|moudriyî]], [[Motî:pokî|pokî]], [[Motî:atraper|atraper]], [[Motî:djoster|djoster]]. F. blesser, faucher. 4. casser l' [[Motî:schene|schene]], et touwer. Il a volou poirter ene grosse satchêye, mins i s' a fwait coixhî ([[G. Goffinet]]). Kî çki sait coixhî on lapén ? Ni vént nén dé mi ou dji t' coixhe ([[Motî da Pirsoul]]). Li torea va coixhî cisse djinixhe la ([[G. Goffinet]]). Nosse troye a coixhî ses coshets ([[Motî d' Bastogne]]). On dit eto: [[Motî:aplati|aplati]], [[Motî:rasplati|rasplati]], [[Motî:croxhî|croxhî]], [[Motî:croker|croker]]. F. écraser, briser, aplatir. 5. (imådjreçmint) fé del poenne a (ene sakî). I m' a coixhî e djhant do må di m' pere ([[F. Deprêtre et N. Nopère]]) F. blesser, froisser, peiner. 6. (pa assaetchance) [[Motî:croxhî|croxhî]] dins (ene sacwè). Gn a nén ene tchance so dijh ki dji coixhrè des pemes di ç' pemî la ki dj' plante enute ! On dit eto: [[Motî:hagnî|hagnî]]. F. mordre, croquer. >> bon a coixhî: télmint bon k' on lzès [[Motî:magnî|magnreut]]. Gn a des vijhéns bons a coixhî ([[P.J. Dosimont]]). II. [v.s.c.] 1. esse hagnant, côpant, tot djåzant do froed. Li bijhe coixhe a vs côper e deus. On dit eto: hagnî. 2. flitchî et casser. Vla ene djinixhe ki va coixhî dzo l' torea ([[G. Goffinet]]). On dit eto: [[Motî:draener|draener]]. 3. hagnî, croxhî. I l' faleut vey coixhî dins l' djambon([[Motî d' Bastogne]]). III. si coixhî [v.pr.] 1. si côper. I s' a coixhî a s' doet e djouwant avou l' courbet ([[P. Defagne]]). Dji m' a coixhî avou m' raezoe. I s' a coixhî laidmint. I s' a coixhî al fosse. Vos lûtez co po vos coixhî. ([[F. Deprêtre et N. Nopère]]). F. se couper, se blesser. 2. si [[Motî:schoircî|schoircî]]. On dit eto: si [[Motî:schaver|schaver]], si [[Motî:dischaver|dischaver]]. F. s'écorcher. Etimolodjeye : erî-rfwait bodje [[Etimolodjeye latene|latén]] "coactiare" (acmaxhaedje di "quassiare" et "coctiare"). | coixhaedje [o.n.] no d' fijhaedje et no di çou k' est fwait (accion eyet si adierça) pol viebe "coixhî" eyet "si coixhî". Avou on måva raezoe, on crind l' coixhaedje ([[Motî da Forir]]). F. coupure, estafilade, blessure, contusion, lésion, meurtissure, cassure, fracture, éraflure, écorchure. | coixheu, coixheuse u coixhresse [o.f.n.] li ci (cene) ki coixhe les ôtes djouweus(es). F. joueur brutal. | coixhant, coixhante [addj., purade padvant] 1. ki côpe bén. Ene coixhante usteye. Dismefiyîz vos do coutea : il est coixhant. F. tranchant, coupant. 2. froed et setch, tot djåzant do tins. I fwait ouy ene coixhante bijhe ki vént del Fagne ([[Motî d' Vervî]]). F. âpre, glacial, polaire. 3. (imådjreçmint) ki fwait del poenne, tot djåzant d' on cåzaedje, d' on cåzeu. F. mordant blessant offensant, incisif. Il est si coixhant avou tolmonde. I m' a dit çoula d' on coixhant ton. Gn a des femes k' ont leu linwe pus coixhante k' on coutea ([[Motî da Pirsoul]]). Cwand il a ene pike conte ene sakî, il est coixhant ([[Motî da Forir]]). Vos rireyes sont todi coixhantes (Forir). Loukîz a : [[Motî:fel|fel]] 4. setch, hôt et foirt, tot djåzant d' on son. On coixhant côp d' xhuflet. F. strident. Parintêye : * [[Motî:coixheure|coixheure]] * [[Motî:discoixhî|discoixhî]] * [[Motî:sicoixhî|sicoixhî]]