coron [o.n.] 1. a) dibout. "Bon coraedje !" brait l' cinsî då fén coron del tåve ([[H. Simon]]). Å coron del porcession, (gn a) ene pitite tchiproûle Avou des ptits féns crolés tchveas, C' est el Loubna Bènayissa (G. Spirito). A pårt motoit po les deus corons (li gåmès et l' picård), tos les ôtes Walons si plèt coprinde et s' djåzer åjheymint (A. Lamborelle). F. bout, extrémité, arrière, queue. >> coron d' ene lene di tram: Franwal: ahåyant po: "terminus". b) fén. C' est ene boune ocåzion po dvizer di s' novea CD ki rexhrè å coron d' setimbe (J.P. Tondu). F. fin. >> avni å coron d' ses royes: ariver al fén di s' vicåreye, esse po mori. Franwal: ahåyant po: "être au bout du rouleau". 2. a) coulot d' ovrîs, sovint metou dilé l' oujhene, avou totes les måjhons les minmes. I dmorént dins on coron do costé del Louvire. rl a: [[Motî:cazer|cazer]]. b) payis pierdou wice k' on-z est. I s' va piede, i n' conoxhe nén assez l' coron eyet avou l' froed ki vos edjale, sortot par nute... (D. Heymans). Ça va, dji n' a pont d' må, a rispondou Roga. Cotinouwez l' patrouyaedje dins l' coron (G. Michel). Nole ervindje ! Fok el silince des meurs displayis Del barake dismanveye D' on coron rovyî (J. Boitte). F. bled, patelin, coin, alentours.