cråne 2 [f.n.] 1. sôre di crombe [[Motî:taessale|taessale]], avou ene broke k' on distoûne pu rserer, po prinde ene pitite cwantité d' likide d' on tonea. L' efant, rivnant del cåve, tot sbaré: - "Man, man, gn a... gn a..." Li mame, dismontêye: - "Tchante lu si t' nel sais dire !" L' efant, tot tchantant podbon: - "Gn a l' cråne (do tonea d' bire) k' a låtchî !" (ramexhné pa [[L. Mahin]]). Ny. kraan. 2. robinet (d' keuve) d' ene fontinne, del coujhene, d' ene canliete. F. robinet. 3. (pus stroetmint) [[Motî:aiwî|aiwî]] avou on robinet metowe dins les viyaedjes el prumire mitan do 20inme sieke, po raprotchî l' aiwe des djins, ki dvant, divént aler poujhî å lavoe u dins on batch. Les crånes ont stî rsaetcheyes evoye cwand on-z a metou l' aiwe dins totes les måjhons. F. borne-fontaine. >> Al Cråne: no d' ene plaece di Nandrin. Disfondowes: craune, crâne, cran.ne. Etimolodjeye: vî flamind "crane" (minme sinse). Omofones: * [[Motî:cråne (oxhea)|cråne]] (o.n.; oxhea del tiesse) * [[Motî:cråne (addj.)|cråne]] (addj; bon, grandiveus)