dedja / ddja [adv.] 1. mostere k' ene sacwè arive pus rade k' on n' el ratindeut. Ess dedja la ? Est ç' dedja vos ? Vo vs la ddja ? C' est ddja lu ? Vos arivez ddja ? Ça a ddja stî mî. La ddja lontins k' i rote, vosse roufion ? Ele sipanixheut ddja ses efants a troes moes. F. déjà. >> dedja (des djas), c' est des måles di bådet: risponse tote fwaite a onk (ene) ki dmande: "dedja ?". >> C' est ddja ça !: Fråze di rprotche. Franwal: ahåyant po: "c'est du propre !" 2. mostere k' ene sacwè cmince a esse possibe, kimince a s' fé. Li glaece poite dedja. F. pouvoir déjà. >> c' est ddja on tchena, saiss, ça !: ça cmince a s' repleni, po dire k' i gn a on tchena plin (di crompires, evnd). Franwal: ahåyant po: "c'est déjà un fameux panier". 3. èn d(e)dja: èn (minme) nén. Vos n' sårîz ddja cori. To n' serè ddja ovrî come a stî èt grand-pere (V. Delire). Siconcires del Voye des Tchvås d' Cope; Dj' efagnéns ddins po djouwer: Bouneur rataslé a hope K' on n' pinse ddja a-z alouwer (L. Mahin). rl a: [[Motî:nén ddja|nén ddja]]. 4. èn ... d(e)dja + viebe å codicioneu: èn saveur (fé ene sacwè). >> On n' s' è pasréve dedja: on n' s' endè såreut passer. Franwal: ahåyant po: "c'est indispensable". >> To n' el freus ddja: on n' el såreut fé. Franwal: ahåyant po: "c'est impossible, irréalisable". >> On n' el freut ddja fé: c' est trop tchir di payî ene djin po fé fé çoula. Franwal: ahåyant po: "c'est une main-d'œuvre hors de prix". 5. èn ... d(e)dja nén: èn ... nén ddja. Li tchîf lyi dna ene pårticion; et lu: " - Bén monsieu, comint vôriz ki dj' tchante çoula, dji n' conoxhe dedja nén l' air (El tonea d' Tchålerwè). Disfondowes: d(è)dja, dja, d(i)dja, d(ë)dja, d(u)dja, dédja; miersipepieuzmint el mape ALW 3.58.