difén [f.n.] fene fén. Ci serè bénrade l' li dfén des vacances. Lacobén k' elle a raparexhou dvant l' difén del såjhon des åbussons ([[L. Hendschel]]). F. fin, bout.
>> sol difén: tot al fén. Sol difén, i n' saveut pus djåzer. F. vers la fin, dans les derniers temps.
>> sol difén di: tot al fén di. Dji rvénrè so l' difén do moes. N ava des djins d' Timplou po-z ebaguer eviè l' Wisconsin sol difén do 19inme sieke. Nos esténs sol difén do moes d' djulete et, avou les ôtes tchivås, nos fjhéns payeye, bén påjhirmint, dins nosse sitåve ([[C. Binamé]]). F. vers la fin, vers le bout.
>> so l' difén del djournêye: a l' [[Motî:anuti|anuti]].
>> al difén: al fén. On dit eto: al [[Motî:fén|fén des féns]]; Loukîz a : al [[Motî:dilongue|diloongue]]. F. à la fin, à la longue.
Disfondowes: difén, difin, dufin, dèfén, dèfé, dëfén
Parintêye :
* [[Motî:difiner|difiner]]