{{Wiccionaire-motî|dilé}} dilé / dlé I. [divancete] 1. a [[Motî:costé|costé]] di. Vinoz vs mete dilé mi. Pu, on-z aléve mete les bagaedjes a rive dilé l' rixhea (C. Culot). F. près de, à côté de. 2. (pus stroetmint, dins les nos d' viyaedjes, po fé l' diferince avou èn ôte plaece do minme no) metou a costé di (èn ôte viyaedje): Bossu-dlé-Walcoû, Måtche-dilé-Scåssene, Perwé-dlé-Hayo, Li Ptit Ru dlé Nivele, Li Ptit Ru dlé Brinne, Sårt-dilé-Spå,... F. -lez-. 3. [[Motî:amon|amon]]. Vos vénroz dlé nozôtes po soper. II. [o.n.] costé. Vos avoz l' dilé do solé ki s' discole. On s' aléve sitamper sol dilé d' l' eglijhe. rl a: [[Motî:lérece|lérece]], [[Motî:volé|volé]]. Disfondowes: d(i)lé, d(u)lé, dèlé, d(ë)lé, dulé / llé. Etimolodjeye: latén "de latus" (do costé), rl a: [[Motî:addé|addé]], [[Motî:adlé|adlé]], [[Motî:dé 1|dé]]. | dilérin / dlérin, inne I. [addj.] 1. K' a-st a vey avou l' grand costé d' on rectingue, li costé d' on triyingue. Vos n' avoz waire metou d' moirtî sol meur dilérin. F. latéral. 2. Ki n' a-st a vey k' avou on costé d' on payis. Li Consey di l' Urope a metou so pî li Påye Uropyinne des Lingaedjes Dilérins pask' on s' a rindou conte k' gn aveut des pårlaedjes k' estént a schape di disparexhe (J. L. Fauconnier). F. régional. II. [o.n.] K' a stî metou (owe) sol costé. Les payis afrikins vont esse les dlérins do diswalpaedje do 21inme sieke. F. laissé pour compte. rl a: [[Motî:foûtrin|foûtrin]]. Etimolodjeye: bodje dilé, cawete -rin, 2000. | dilérece [addj.] dilérin(ne). Li romantche, c' est on lingaedje dilérece djåzé å mitan del Swisse. Paski, ces berikes la, dj' els a veyou dins l' pitite potche dilérece del carnassire (L. Mahin). Etimolodjeye: bodje dilé, cawete -rece, 2000. F. latéral, régional.