dinner ([[Codjowaedje bouter|codjowaedje]]) I. [v.s.c.] [[Motî:magnî|magnî]] å mitan del djournêye. Mi, dji dinne a doze eures petantes. rl a: [[Motî:mareder|mareder]], [[Motî:nonner|nonner]]. F. déjeuner, dîner. >> dinner a l' eurêye: dinner todi al minme eure, sovint nonne. Gn a rén d' té ki l' dinner a l' eurêye. >> dinner foû-z eure: èn nén dinner a nonne. >> dinner foû; u: di dfoû; u: å dfoû: èn nén dinner e s' måjhone. >> dinner come les gros; u: e regue di gros: dinner tård. >> diner a dinner: diner a magnî a nonne. >> fé a dinner: aprester l' eurêye di nonne. >> riçure a dinner: riçure des djins po magnî a nonne. >> poirter a dinner: poirter l' amagnî d' nonne al plaece ki les djins travayèt. II. [v.c.] diner a (kéconk) a magnî a nonne. Estoz bén dinné ? Disfondowes: dîner, din.nè, dînè, din.ner. | dinner [o.n.] 1. eurêye di nonne. Li dinner est presse. Li dinner est so l' feu. Li dinner est so l' tåve. Li dinner m' toûne so li stoumak. rl a: nonnêye, marinde. F. déjeuner, repas de midi. >> on dinner d' tos les djoûs: on dinner ordinaire. >> on bon ptit dinner; u: on dinner come a l' dicåce: on dinner k' a shonné bon. >> dinner come a l' dicåce: bén dinner. >> I n' a nén si ptit dinner ki n' a s' cafè: dijheye po-z aveur, u po ofri ene djate di cafè après l' dinner. 2. grande [[Motî:eurêye|eurêye]], wice k' on rçût bråmint des djins. Dji rfrè on dinner pol dicåce. C' est on dinner ki dmandrè bråmint d' l' apresse. >> fé les dinners: s' ocuper do fé a magnî et d' aprester totafwait po les dinners. >> on dinner d' curés; u: d' adoråcions: on plantiveus dinner. >> poirter l' dinner: poirter l' marinde. >> Après on parey dinner, on pout roter conte li vint d' bijhe; u: ça toûne a dinner d'adoråcions: dijhêyes po lowandjî on dinner. 3. [[Motî:nonne|nonne]]. Vos cminçroz a travayî å dinner. rl a: [[Motî:midi|midi]], [[Motî:doze|doze]]. F. midi. >> so l' eure do dinner; u: å dinner: di nonne a ene eure. Dj' î a stî å dinner. rl a: [[Motî:ådinner|ådinner]]. F. sur le temps de midi. >> viè l' dinner: viè nonne. >> divant l' dinner: del matinêye. rl a: [[Motî:divant-l'-dinner|divant-l'-dinner]]. >> après l' dinner: å cminçmint d' l' après-nonne, di 13 a 15 e. Disfondowes: dîner, din.nè, dînè, din.ner. Etimolodjeye: sustantivaedje do viebe "dinner". | dinnaedje [o.n.] no d' fijhaedje et no di çou k' est fwait (accion eyet si rzultat) pol viebe "dinner". F. dîner. Disfondowes: din.nadje, dînadje. | dinneu, dinneuse u dinnresse [o.f.n.] 1. li ci (cene) ki dinne. F. dîneur (-euse). 2. li ci (cene) k' est priyî (eye) a on dinner. Nos årans nos dinneus d' dicåce. F. convive. Disfondowes: dîneu, din.neu, se; din.n'resse.