disbiyî ([[Codjowaedje waitî|codjowaedje]]) I. [v.c.] [[Motî:dismoussî|dismoussî]]. Il ont yeu vite fwait do disbiyî l' lapén. F. déshabiller, dépiauter. II. si disbiyî [v.pr.] si dismoussî. Po daler rcweri ene pindûle, noste ovrî, disbiyî, A d' l' aiwe ådzeu di s' vinte ! ([[L. Bernus]]). Dji nos avans disbiyî; il a falou fote tot çki dj' avéns evoye ! Divant-ir, on medcén boche a vnou, ki l' a fwait disbiyî dins l' tcherå ([[E. Wartique & E. Thirionet]]. El plaece di m' disbiyî, dj' a metou mes pus tchôdès foufes. ([[J.F. Brackman]]). F. se déshabiller, se dévêtir. Parintêye : * [[Motî:abiyî|abiyî]] * [[Motî:rabiyî|rabiyî]]