displi [o.n.] 1. sacwè ki fwait del poenne. Ké displi d' aveur des sfwaits efants ! End a dju bén avou, des displis. Et aprume k' on l' leye e påye, ca li pus ptit displi l' mesbrudjive et lyi dnéve li broûle-cour ([[J.P. Dumont]]). rl a: [[Motî:mehin|mehin]], [[Motî:rujhe|rujhe]], displaijhi. F. déplaisir, chagrin, contrariété, dépit, fâcherie. >> fé displi; u: fé des displis: fé del poenne. I n' sait fé k' des displis. F. chagriner. 2. rujhe. rl a: rascråwe. F. ennui, tracas. >> aveur on displi so l' coir: aveur ene rascråwe, aveur des rujhes. F. problème, difficulté, os. Disfondowes: dispi, duspli, duspu, displi. Etimolodjeye: latén "despectus" (minme sinse).