dissonnter / dsonnter I. [v.c.] [[Motî:sitramer|sitramer]] des gotes di sonk so (åk, ene sakî). Il aveut l' vizaedje tot dsonnté (J. Haust). rl a: [[Motî:sonk|sonk]], [[Motî:essonnter|essonnter]]. F. ensanglanter. II. si dsonnter [v.pr.] si [[Motî:taetchî|taetchî]] avou des gotes di s' sonk. I s' dissonnteye tot (J. Haust). Disfondowes: d(is)son.n'ter, d(u)sôn'ter, d(is)son.n'tè.