divant 2 / dvant [divancete] metou a ene date pus ancyinne dins l' tins. Contråve: [[Motî:après|après]]. F. avant. >> divant waire; u divant nén beacôp: [[Motî:bénrade|bénrade]]. Li pådje etire serè håynêye divant waire. On dit eto: [[Motî:torade|torade]]. F. bientôt, sous peu, incessamment. | divantrinnmint / dvantrinnmint [adv.] divant ene sacwè d' ôte, k' on-z a ddja dit. On s' sieve mwints côps des dobes erî tins po djåzer d' åk ki s' a passé dvantrinnmint ([[L. Hendschel]]). F. antérieurement. Omonime: * [[Motî:divant 1|divant]] (divancete, adviebe & o.n., pa dvant (dins l' espåce)) Mots d' aplacaedje : * [[Motî:foirdivant|foirdivant]] * [[Motî:divant-ayir|divant-ayir]] * [[Motî:divant-ersè|divant-ersè]] * [[Motî:divant-l'-dinner|divant-l'-dinner]] * [[Motî:divant-l'-marinde|divant-l'-marinde]] * [[Motî:divant-prandjire|divant-prandjire]] * [[Motî:divant-z-ir|divant-z-ir]] * [[Motî:divant-z-ouve|divant-z-ouve]]