doblu [o.n.] ôte no del lete W. I foirdja des pîces di copozucion d' vint-cénk çanses avou on grand doblu (W), k' on loma bén do tins å long viè cial des pîces di nouf patårs (N. Lequarré). Pu on loméve vint-set letes ene après l' ôte; on les prononcive come e francès, såf troes: li V si loméve "Vu" (po nén dire vé); li "W" si léjheut "doblu", et po l' "Z" on djheut "zeta" (H. Forir). Li stoelreye di Cassiopêye sicrît on doblu (Y. Rocher, rat. pa L. Mahin). rl a: wé (2). F. double. V; Inglès: double U. Sicole sol doblu e walon.