{{Wiccionaire-motî|enocin}} enocin, enocinne [addj., todi padvant & o.f.n.] 1. onk, ene k’ est co trop ptit po-z esse responsåve di ses akes. F. innocent. 2. li ci (cene) ki fwait l' biesse (onk nén malén, ene nén malene). F. simplet. >> enocin catoize ! : ratourneure po traiter ene sakî d’ biesse. | enocinnmint d’ ene enocinne manire. Li rodje cok del cinse s' aveut fwait distrure dins ene riclape enocinnmint årmè å mitan del pavêye ([[S. Fontaine]]). F. inocemment.