hourd [o.n.] sôre di tchessi d' bwès des [[soyeus d' long]], monté ådzeu d' ene fosse, fwait d' deus [[Motî:londjrons|londjrons]], cwate a cénk metes long, rashîs so ene cwatrinne di montants. Li tere k' il avént cåvlé l' trantchêye, i l' avént metou sol costé; ça fjot ene pitite rampe ki replaecive li hourd des soyeus d' long did dinltins ([[L. Mahin]]). Disfondowes: hoûrd, hoûl, oûrd. | hourdi [o.n.] 1. plantchî del [[gregne]], metou ådzeu del plaece ki les tchvås î moussént, avou l' tchertêye padrî, eneviè li [[Motî:berôdî|berôdî]], metou djusse dirî l' poite di gregne. 2. plantchî fwait di plantches préfabrikêyes di cimint, ki vnèt poizer so des [[Motî:viene|vienes]] metowes a tchaeke dibout. | hourdaedje [o.n.] 1. emantchaedje fwait d' plantchîs metous so des pilés, po poleur maçner on hôt meur. On dit eto: [[Motî:schålaedje|schålaedje]]. F. échaffaudage. 2. lét a deus astaedjes. Haydaday al valêye di si hourdaedje. 3. tote li tcherpinte d' ene gregne. F. charpente. Disfondowes: hoûrdèdje, hôrdadje, ôrdâdje. | hourdon [o.n.] pitit [[Motî:hopea|hopea]] (d' coxhes). Li troye a singlé aveut djonnlé dizo on hourdon d' coxhes. Disfondowes: hoûrdon, hourdon, hordon, ordon. | hourdea (v.v.m.) [o.n.] pitit hourd (des soyeus d' long). >> Li hourdea: no d' ene plaece d' Ebli (so plaece:Lu Hourdé. Parintêye : * [[Motî:hourder|hourder]]. ---- * [[Soyeu d' long|Dipus d' racsegnes sol hourd des soyeus d' long]]. * [[gregne|Dipus d' racsegne so les gregnes, li hourdi, et l' hourdaedje (tcherpinte)]]