monsieu [o.n.] 1. Monsieu mot po-z atôtchî ou djåzer polimint d' èn ome. Dji rmerceye Monsieu l' Govierneu d' aveur fwait hôt avou nozôtes (F. Marten). Pl. [[Motî:Messieus|Messieus]]). F. monsieur, messieurs. >> monsieu dame: dijhêye po dire bondjoû a èn ome et ene feme. Salut, monsieu dame, gn a pont d' disrindjmint ? ([[Arthur Masson]]).F. messieurs. 2. ome hôt plaecé. Nos capotes disfligotêyes si frotnut ås frakes des monsieus k' oont des dints d' ôr et ki boevnut l' tchampagne ([[E. Wartique & E. Thirionet]]). I gn a vnou des beas monsieus avou des gabardenes. On dit eto: [[Motî:menir|menir]], [[Motî:legume|grosse legume]], [[Motî:colé|gros colé]]. F. personnalité. 3. (v.m.) no respectiveus po djåzer a èn eveke u cåzer d' lu. Loukîz a :: [[Motî:monsegneur|monsegneur]] >> plaece Monsieu: (so plaece: Plèce Monseu ) no d' ene plaece di [[Motî:Cînè|Cînè]]. Disfondowes: moncheu, monseu, mossieu, monsieu