== Manaedjmint do ratournaedje do mot francès «problème» dins les diccionaires francès-wallon == Les prumîs grands [[franwal]]s da [[Jean Haust]] (Lidje, 1948) et da [[Joseph Coppens]] (Nivele, 1962) sont foirt tenes pol hagnon «''problème''». I dnèt djusse li mot walon '''problinme''', dizo disfondowe «''problème''». Coppens sicrît eto k' el prononçaedje est avou on court "e", c' est mete les ponts so les I di cåze do minme sicrijha kel francès. Mins co pus tenes, les cis ki vnèt après: li [[Jules Lempereur|Lempereur]] et [[Jacques Morayns|Morayns]] (Lidje, 1977), et li [[Franwal di Cerfontinne]] (2000), et li [[Franwal da Stasse|Stasse]] (Lidje, 2004) ni metèt nou hagnon avou l' mot francès. Portant, li [[Franwal da Dethier|Dethier]] (Hesbaye, 1994) aveut ddja sintou l' agnon: i dene po «''problème''» li ratournaedje di «''avoir des problèmes''»: ''aveur des emielmints'' (dizo disfondowe francijheye ''an.mèrdëmints''). Gn a k' el [[Franwal di Nameur|Diccionaire francès-walon d' après Nameur et avårla]] da [[Chantal Denis]] ki dene troes uzaedjes diferins: * (''exercice scolaire'') problinme: sawè fé on problinme. * (''difficulté'') Il ont des rujhes avou leus efants. * (po mostrer l' acoird) Gn a pont d' problinme avou ça = gn a rén avou ça.