racroler I. [v.s.c.] 1. fé des croles tot cåzant di tchveas k' estént plats dvant. Elle a ses tchveas ki racrolèt: c' est k' i plourè del vesprêye. 2. fé on ptit movmint d' ratchitchaedje k' on n' sait ratni, tot cåzant do nez. Il a l' nez ki racrole: c' est k' i conte ene minte. 3. si ratchitchî tot souwant, tot cåzant d' ene plante. Les mayisses ont soe: i cmincèt a racroler. rl a: [[Motî:racrapoter|racrapoter]], [[Motî:croufyî|croufyî]]. F. se recroqueviller, rabougrir. Ingl. to curl up. II. si racroler [v.pr.] racroler (so lu-minme). Il a les tchveas ki s' racrolèt. F. boucler, friser. Disfondowes: racroler, racrolè. rl a: [[Motî:racracoler|racracoler]]. Etimolodjeye: bodje "[[Motî:crole|crole]]" eyet [[betchete ra-]].