rishonner / rshonner I. [v.c.n.d.] awè li minme shonnance ki, awè des airs di. I rshonne si fré. II. si rshonner [v.pr.] awè l' minme air. I s' rishonnèt come deus gotes d' aiwe. Les cis ki si rshonnèt s' rashonnèt. Les djoûs s' sujhèt mins ni s' ershonnèt nén. >> Tos les doets ni s' rishonnèt nén: Ci n' est ki d' djusse k' i gn åye di l' adire, des diferince inte deus djins, minme des frés. Disfondowes: r(is)son.ner, r(i)choner, (e)rchènè, r(us)san.ner, r(is)sonler, r(us)sonè, r(us)sôler, r(ës)soner, (e)rsèner, r(i)chon.ner, (e)rchëner. | rishonnance u ershonnance / rshonnance [f.n.] cwålitè di çou ki si rshonne. | rishonnant u ershonnant / rshonnant, e [addj.] ki rshonne a, ki si rshonnèt. Dit-st i l' cok d' awousse å påwion: nos n' estans waire rishonnants tos les deus (B. Hosslet.). F. ressemblant(e), similaire. >> mots a rshonnant sinse: rl a: sinonimes.