schavner ([[Codjowaedje boerler|codjowaedje]]) I. [v.c.] 1. [[Motî:schaver 1|schaver]] tot stramant l' tere pattavå. La ene eure k' i schavnèt åtoû di ç' cayô la et i n' l' ont nén co foû. Les poyes schavnèt les cindes. Les ramasseuses schavnèt sol teri. F. creuser, gratter, fouiller. 2. stårer (li four, l' ansene). 3. greter. I schavnêye si tiesse: il a des pious. F. gratter. II. [v.s.c.] schaver l' tere avou ses pates di dvant, tot djåzant d' on tchvå ki pestele. El tchivå schavnêye; el fårè fé rexhe. rl a: [[Motî:xhaerbiner|xhaerbiner]]. F. piaffer, trépigner. III. si schavner [v.pr.] si saiwer, peter evoye. Les marådeus s' ont schavné. F. s'enfuir. Coinrece Coûtchant walon. | schavneu, schavneuse u schavnêyresse [o.f.n.] tchivå, cavale ki schavnêye tofer. Ci tchvå la, c' est on schavneu (J. Coppens). F. piaffant, impatient. [[Categoreye:Motî]]