siclefer u esclefer / sclefer I. [v.c.] 1. schoircî. Dj' a sclefé ene gréve. 2. fé des gretes (so èn åbe, sol pea) Les gaméns ont sclefé les åbes. Dj' a sclefé m' doet ([[J. Coppens]]). 3. rissaetchî les schafiotes (des as) Dj' a sclefé troes schipes d' a. 4. råyî del toele dins l' sinse des fyis. Dinez on ptit côp d' cizete, pu sclefez ci viye tchimijhe la, po fé des lokes a rlocter. II. [v.s.c.] 1. råyî tot schetlant tot cåzant do bwès. Li coxhe a sclefé å grand vint (ramexhné pa [[A. Carlier]] & [[W. Bal]]). 2. si råyî dins l' sinse des fyis, tot cåzant d' ene toele, kischirer d' esse trop rimpli (eye), trop tinkyî (eye). Èm djakete va sclefer, témint k' ele sere (Dopêtre & Nopère). rl a: veler. F. se déchirer, craquer. >> Il est crås k' i sclefe: il est foirt crås. | siclefe u esclefe / sclefe [f.n.] 1. råyaedje Il a co fwait ene fameuse esclefe a s' marone Il a des sclefes a totes ses lokes (Deprêtre & Nopère). 2. boket d' a presse a esse metou dins l'amagnî. rl a: schipe, siclat. F. gousse (d'ail). Coinreces Coûtchant walon.